al contingut a la navegació Informació de contacte

La població i l'economia

El cens més antic de població ( vilanovins ) que s’ha conservat és el del 1317, quan es comptaren 21 famílies, les quals a mitjan segle XIV ja eren 30 (1358).

Ja al segle XVIII passà dels 36 h del 1718 als 276 h del 1787, els quals gairebé s’havien duplicat el 1860 (401 h). Continuà l’augment fins el 1970 (494 h el 1900, 659 h el 1930, 733 h el 1960 i 781 h el 1970). A partir d’aqueta data s’encetà un període regressiu que es traduí en els 705 h comptavilitzats el 1981 i els 672 h del 1991. Però a partir d’aquest any, la tendència canvià novament i la població tornà a aconseguir un creixement positiu, així, el 2005 hi havia 806 h.

La terra conreada representa una mica més de la meitat de la superfície municipal, i hi predomina el regadiu, que aprofita les aigües del canal de Pinyana. Els fruiters són el conreu principal, sobretot les pereres, les pomeres, que han patit un fort retrocés durant la dècada de 1990, i els presseguers. De menor importància és el conreu de farratge (alfals) i cereals (ordi i blat de moro). L’agricultura es complementa amb la cria de bestiar, el qual experimentà un augment important durant les dècades de 1980 i 1990. Predomina la cria d’aviram, el bestiar porcí, l’oví i el boví.

La Cooperativa Agrària de Vilanova de Segrià i la Cooperativa Fruitera del Segrià disposen de cambres frigorífiques per a la conservació de la fruita i es dediquen a la seva comercialització. El mercat setmanal és el dimarts.

Document Actions